Aprofitant un viatge a Cantàbria per decorar uns apartaments rurals a Potes amb flors preservades, vaig fer una excursió per les muntanyes càntabres. Podeu imaginar la meva sorpresa quan em vaig trobar la flor que representa el meu projecte. Aquesta foto està feta a 2.000 m d’alçada a la Cordillera Cantàbrica, durant aquella bonica excursió.
Aquest exemplar en concret, crec que és la Sempreviva Cantàbrica i floreix entre juliol i agost. Em va cridar l’atenció perquè la seva gran inflorescencia destaca de manera prominent entre les roques, a més, moltes d’elles arriben a fer fins uns 20 cm d’alçada. Com que els seus fruits maduren a principis de la tardor, tornaré per buscar-la i fer-ne una altra foto en altres condicions en aquestes salvatges muntanyes del nord peninsular.
És increïble veure com aquesta Sempreviva neix entre les fisures de la roca. Això em fa pensar en la seva gran vitalitat i la seva enorme capacitat de supervivencia, fins i tot en les condicions més adverses. També em fa pensar que bellesa no sempre és sinònim de fragilitat. I és que aquí els hiverns són realment durs, amb molta neu i molt de gel, mentre que els estius són secs i calorosos. Però la Sempreviva sempre es conserva verda i llustrosa. I precisament a això es refereix el seu nom.
Ja ho dèia Darwin en la seva teoría de l’evolució, que no sobreviu el més fort … sino el que millor s’adapta al medi.
M’agrada que el meu projecte de flors tingui el nom d’aquesta flor tan vital.
[gallery size="large" ids="1783,1782"]
